El meu gos está envellint, com el puc ajudar?

novembre 13, 2020 - by gemma - in Consells de la clínica

A mesura que el nostre gos va envellint, comencem a notar una serie de canvis, tan físics com mentals, que fan que estigui menys alerta, indiferent i sense tantes ganes de jugar o passejar, peró anar complint anys no vol dir que no puguem seguir gaudint de la vida i activitats amb el nostre estimat company.

Només ens cal saber com ajudar-lo a adaptar-se a aquest fase, aixó si, acceptant que el nostre pelut ja no és un cadell pletoric d’energia incombustible.

Primer de tot cal tenir en compte, que l’edat en que un pacient caní es comença a considerar senior, depén del tipus de raça, en general les races grans i gegants es consideren senior a partir dels 6 anys, mentre les races petites i mitjanes ho són a partir dels 8 o 9 anys. També cal valorar l’estat físic en que el pacient arriba a aquesta etapa, no és el mateix, que l’animal estigui obés , el que ens donará molt més problemes a nivell locomotor, o que pateixi ja alguna malaltia sistémica, que li pugui provocar malestar, per aixó a partir de l’entrada en la fase senior, són molt importants els controls veterinaris regulars amb analítica general, per poder fer detecció precoç d’aquestes patologies, el que ens permetratractar-les el més aviat possible controlant els simptomes i dolor associat, i millorant la qualitat de vida i el benestar.

El que és una mica més difícil detectar durant la visita veterinaria són els canvis a nivell mental, tema que ens ocupa en aquest article, i a on és imprecindible l’observació del cuidador per poder-los valorar.

Envelliment normal o disfunció cognitiva?

Una cosa, és el procés d’envelliment normal, en que el nostre gos es pren les coses d’una altre manera, ja que no té l’energia desbordant d’un cadell i a més ja coneix les rutines i costums de la seva familía, apart que comença a perdre oïde, vista i olfacte, cosa que fará que estigui menys alerta i el fará sentir una mica insegur, pel que en molts casos veure’m que es tornen més depenents del seu company humà, ja que noten que necessiten el seu recolzament, i aixó alhora, en la majoria de casos, reforça un vincle amb el propietari, que a aquestes alçades de la vida ja acostuma a ser força intens per ambdues parts.

L’altre tema és la malaltia que anomenem disfunció cognitiva, i que es considera molt similar al sindrome d’Alzheimer dels humans, en el que s’observen una serie d’alteracions de comportament o de resposta a l’entorn caracteristiques, i que poden anar empitjorant amb l’edat, aquests canvis s’inclouen en les següents categoríes:

Pèrdua de memoria
Reducció de la resposta a les olors
Déficits d’aprenentatge
Disminució de l’estat d’alerta
Desorientació
Interaccions socials alterades

Com podeu observar aquests simptomes es solapen en alguns casos amb els mencionats per un envelliment normal, i a més són alteracions que no es poden detectar, en la major part de casos, durant la consulta veterinaria, si no que és informació que ens ha de proporcionar el cuidador del pacient, i sovint no és fàcil valorar on ésta el limit entre normal i patológic.

La importància de la detecció precoç en el cas de la disfunció cognitiva, és que quan abans tractem al pacient,més lentament evolucionará ( com altres malalties), i a més conservarem el máxim de temps possible el vincle emocianal entre el pacient i la seva familia. Tenint en compte que la prevaléncia de la malaltia en el gos és força alta, ja que afecta entre un 15 i un 60% dels gossos de més de 8 anys, val la pena plantejar una forma d’arribar al diagnóstic el més aviat possible.

Així un cop descartades les causes físiques, tenim una eina, en forma d’enquesta pel cuídador que podem utilitzar previament a les visites de pacients senior per valorar si hi ha una afectació inicial i poder implementar el tractament el més aviat possible.

Escala d'avaluació cognitiva canina

Si cliqueu sobre la imatge superior podeu obrir lel formulari i evaluar la salut mental del vostre pelut company, si creieu que pot patir disfunció cognitiva, contacteu-nos per fer una valoració integral a la clínica.

Prevenció i tractament de la disfunció cognitiva inicial

Podem fer servir alguns canvis a l’entorn i en la forma d’interactuar amb el nostre gos, que poden beneficiar al pacient, com per exemple:

Mantenir cortines i persianes obertes durant el dia, mirant d’incrementar les interacciones durant les hores de llum, per afavorir que dormin durant la nit.
A la nit, deixar una petita llum encesa per si el gos es desperta desorientat durant la nit, li sigui una mica més fácil situar-se.
Incrementar l’estimulació física i mental, amb rutines habituals de joc i exercici que ajudin a afavorir la salut cognitiva. Ensenyar-li noves habilitats, pot ajudar a millorar les connexions neuronals, mantenint el seu cervell actiu i sa.
Oferir ocasions freqüents per sortir a l’exterior a fer les seves necessitats.
Evitar canvis bruscos en els horaris i les rutines.
Acondicionar l’espai per a les necessitats d’un gos senior, amb rampes per facilitar l’acces, moqueta o alfombres per evitar relliscades, i zones de descans confortables i facilment accessibles.

En quan a recolzament nutricional, teniem algunes opcions interessants:

Antioxidants per reduïr l’estres oxidatiu al cervell, dintre d’aquest grup, estarien les Vitamines C i E i el Seleni
Âcids greixosos, Omega 3, que ajuden a reduïr la inflamació, tan a cervell, com a la majoria d’organs.
La vitamina B que s’utilitza en el metabolisme energetic i el manteniment de l’ADN.
Els TCM, Triglicèrids de cadena mitja, poden funcionar com a font d’energia alternativa pel cervell, sovint les neurones deteriorades no són capaces d’absorvir correctament la glucosa, peró si poden extreure l’energia d’aquests TCM.Existeix en el mercat una dieta formulada a base de TCM, indicada en el tractament de l’epilepsia i la disfunció cognitiva en el gos.
Hi ha alguns medicaments, que es poden utilitzar, sota prescripció veterinaria que poden ajudar a millorar la cirulació sanguinea i la funció neuronal, que poden ajudar-nos en alguns casos.

Al nostre centre, creiem que la relació animal/propietari, crea un fort vincle emocional entre ambdues parts, que es torni especialment intens a la darrera fase del cicle vital del nostres pacients, pel que és molt important tenir cura de l’estat mental dels nostres peluts companys per poder gaudir de la mútua companyia el máxim de temps possible amb bona qualitat de vida.