juliol 12, 2021
Dona-li el millor estiu al teu pelut
Leishmaniosis
Que és?
És una malaltia parasitària transmesa per un mosquit, anomenat Flebotom, i provocada per un paràsit, anomenat Leishmania, que afecta principalment al gos, peró pot provocar la malaltia també a altres espécies, entre elles els gats i els humans.
Com es transmet?
A la sang d’un animal malalt, es troben moltes formes del paràsit, en la fase d’amastigot (sense flagel), el mosquit femella, pica al gos i ingereix sang amb leishmanies en aquesta forma, a l’intestí del mosquit el paràsit es transforma en promastigot, la fase flagelada, que migra a l’aparell bucal del mosquit i que quan aquest pica a un altre gos, passará a la seva sang i será capaç d’infectar-lo.
Cal que el paràsit faci la transformació dintre del mosquit per tornar a ser infecciós. A més, la malatia no es transmet mai per contacte directe, ni per fluids, només amb la picada d’un mosquit femella infectat.
Sobre el mosquit
- Medeixen de 2 a 3 mm
- Tenen activitat máxima a temperatures entre 15º i 28º, pel que la época de risc a la nostra zona és entre març i octubre.
- Només piquen les femelles, que s’alimenten cada 7 dies, viuen un mes i poden recorrer distáncies de fins a 2,5 Km.
- La major activitat és al vespre i durant la nit.
- Les femelles posen els ous a zones ombrívoles, humides i amb restes orgániques.
- Un mosquit femella infectat pot transmetre la malatia a 2 o 3 gossos.
Simptomes en el gos
No tots els gossos picats per mosquits amb leishmania,desenvolupen la malaltia, la infecció pot ser asimptomática durant mesos o anys o no arribar a manifestar-se mai en animals geneticament resistents.
Els pacients amb simptomatologia, acostumen a aprimar-se sense una raó clara, tenen ganglis linfátics incrementats de mida, poden patir diversos problemes com:
- dolor articular
- alteracions oculars
- malaltia renal
- malaltia hepática
- problemes cutanis, especialment ala cara i extremitats
- sagnat nassal
- úlceres que no curen
- creixement exagerat de les ungles.
La majoria de gossos malalts es tracten i amb uns bons controls, moriran de grans o per altres causes, peró si que hi ha una minoria que tindran complicacions i no podran superar la malaltia.
diagnóstic de la malaltia
El periode d’incubació és de 3 a 18 mesos, i el diagnòstic a zones endémiques com la nostra es fa amb test rápids a la consulta veterinária.
És recomenable fer aquests tests 1 cop l’any per fer detecció precoç dels pacients afectats i tractar la malaltia des de les seves fases inicials.
En el nostre centre fem la campanya de prevenció durant els mesos de gener i febrer, el moment més probable de detecció de casos que s’hagin infectat durant l’estiu anterior.
Prevenció de la leishmaniosis
Control sobre el mosquit
- Reduïr els llocs de posta de les femelles, netejant sotans, patis, horts, etc.
- Fumigació i us de productes repelents.
- üs de mosquiteres al vespre i a la nit a les cases ubicades en zones endémiques.
Control sobre el gos
- Ús de repelents, com collars i pipetes insecticides.
- Evitar els passejos al vespre i a la nit
- Evitar les zones on tipicament els mosquits fan la posta
- Vacunació, actualment disposem d’una vacuna sense efectes secundáris en el pacient, que tot i no donar una inmunitat del 100%, proporciona protecció al pacient
La Leishmaniosis i els humans
Aquesta malaltia també pot afectar als humans, peró no és tan freqüent com en el gos, ja que només es desenvolupa en persones amb inmunosupresió, com malalts de càncer, VIH o amb malnutrició.
Els gossos no poden infectar directament a les persones, peró si que pot fer-ho un mosquit que previament s’hagi infectat picant a un gos malalt, tot i aixó el fet de conviure amb un animal infectat no repressenta un risc per la seva família, ja que el mosquit es desplaça abans de que el parásit passi a la forma infecciosa, el ris és per viure en una zona a on la Leishmaniosis és endémica.
