Una consulta molt corrent que ens feu a la clínica, és que fer quan el vostre gos, té un episodi lleu de vòmits i/o diarrea, tot i que sembla trobar-se bé d’estat general.

Sovint, en aquests casos, la causa del problema és que el pacient ha menjat alguna cosa que no tocava, nosaltres en diem indiscreció alimentaria, o sigui, que ha robat les escombraries, pispat deixalles pel carrer o bé l’hem convidat a quelcom de menjar humà que no era massa adequat per ell.

En molts d’aquests casos, n’hi ha prou amb fer una mica de dieta. Però com ho fem?

Primer de tot, si hi ha vòmits, retirarem tan el menjar com l’aigua durant 2 o 3 hores, molts cops els vòmits continuen perquè el pacient té cremor d’estómac, que es calma quan ingereix aigua freda, però que l’estomac no accepta i torna vomitar, per aixó cal tallar el cercle viciós retirant tota ingesta, i no, no es deshidratará per estar unes hores sense beure, es deshidratant més si continuen els vòmits.

Quan ja porti unes hores sense vòmits, podem introduïr poc a poc l’aigua, donant-la raccionada en poca quantitat i anar repetint en intervals de 20 a 30 minuts.

Quan l’estomac del nostre pelut ja accepta l’aigua, podem començar a donar menjar sólid, però d’alta digestibilitat.  Cal que hagin passat unes 6 a 8 hores com a mínim des del darrer vòmit, i no passa rés si un gos está 12 hores sense menjar ( o fins i tot 24 h en races grans)

Si el pacient només té diarrea, donarem aigua normalment per evitar la deshidratació i farem la dieta de 6 a 12 hores sense menjar seguint igual que estem explicant pels vòmits.

Quin tipus de dieta farem servir per reintroduïr els sòlids?

Podem utilitzar menjar humit de cases comercials que fabriquen dietes en llauna anomenades “Gastrointestinal”, que tenen l’avantatge de ser molt palatables ( tenen un gust molt atractiu pel pacient) , d’alta digestibilitat i amb una densitat calórica alta (amb poca quantitat aporten més energia al pacient, permeten la ingesta de volums menors.

Però també podem utilitzar receptes casolanes, en cas de no tenir accés a la dieta comercial o per preferéncia del propietari o del pacient, en aquest cas podem fer servir les següents combinacions:

• Arrós blanc molt cuït amb pollastre.
• Pasta fina ( com fideuets) amb peix blanc
• Patata bullida amb pollastre o peix blanc
• Formatge blanc sense curar, ou dur i ioghurt blanc desnatat.

Sigui el que sigui el tipus de dieta que escollim, el secret de l’éxit és una reintroducció lenta, en dosis molt petites i freqüents per permetre l’assimilació dels nutrients a l’estomac i budell que estan inflamats, tenint en compte que les primeres 24 h el pacient ha de menjar només un 50% del que menjaria normalment, per evitar que torni a vomitar. En els dies posteriors anem incrementant la quantitat de menjar i reintroduint l’alimentació habitual.

De tota manera, en cas de vòmits intensos o molts vòmits seguits o si el problema s’allarga més de 24 hores, consulteu al veterinari, i recordeu evitar les “ingestes inadequades” per prevenir els problemes digestius que poden alterar el benetar del vostre company pelut.